X
El Museu-Arxiu de Llavaneres ens proposa descobrir l'exposició d'escultures de Joan Borrell i Nicolau (1888-1951). Aquest artista va fer estudis a l'escola Llotja i als tallers de Vallmitjana i Clarasó. Instal·là el seu primer taller a Barcelona on va tenir com ajudant a Josep Viladomat i Massanas i a Martí Llauradó. Formà part de l'Associació de Les Arts i els Artistes. Visqué a París durant un temps, on va freqüentar els cercles cubistes i va fer amistat amb Maillol, Picasso, Rodin, etc. fins que al 1916 tornà definitivament a Barcelona. A partir de llavors visqué entre Barcelona i Madrid, amb taller a totes dues ciutats. Va viure a Sant Andreu de Llavaneres, tot just després de casar-se, del 1922 al 1924. Estava de lloguer a Can Tamis, i va ser aquí on va néixer i va ser batejada la seva primera i única filla, Maria Lluïsa. Els anys de la guerra civil va viure a Paris i a Perpinyà. El 1939, un cop acabada la guerra, Borrell tornà a Barcelona i a finals d'any Josep Costa "Picarol" li parlà de l'interès de la família March, de Mallorca, per la seva obra i del desig que tenien de comprar alguna peça seva. Aquest fet fou el que propicià la darrera època artística de Borrell i Nicolau, una època daurada a Mallorca que perdurà fins que l'escultor morí, l'any 1951.
Va produir una ingent obra al llarg de la seva vida, amb més de 350 peces catalogades, i va ser reconegut per tots els artistes i la crítica de l'època, tant a nivell nacional com internacional. La seva obra està força repartida per Catalunya, les Illes, Espanya, França o els Estats Units, en col·leccions privades i publiques, museus i altres entitats. A Barcelona ciutat tenim els excel·lents exemples del monument a Mossèn Cinto Verdaguer, situat a la confluència del passeig de Sant Joan i l'avinguda Diagonal, o les diferents estàtues a la plaça de Catalunya, entre d'altres. Va ser nomenat membre de la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l'any 1950.
Aquesta exposició reuneix una selecció de les millors obres de Joan Borrell i Nicolau, agrupades en les quatre èpoques que millor defineixen la seva trajectòria professional: l'època de formació,
entre el 1900 -any de la seva primera obra coneguda- i el 1912 -l'any en què guanyà el concurs pel monument a Mossèn Cinto Verdaguer, de Barcelona-; l'època que s'anomena de recerca, entre 1913 i 1916, durant la qual féu llargues estades a París; l'època de plenitud, entre 1917 i el 1939, quan hagué de marxar a treballar a França durant la Guerra Civil espanyola; i l'època de Mallorca, entre el 1940 i el 1951, l'any de la seva mort.
L'exposició compta amb la col·laboració de la família de l'escultor, així com de museus que han cedit temporalment algunes de les peces que es poden visitar. El Museu-Arxiu de Llavaneres també preveu editar un catàleg de 80 pàgines amb la biografia de Joan Borrell i fotografies de les seves obres.
Horari de visita:
De dilluns a divendres de 17 a 20 h
Dissabtes d´11 a 14 i de 17 a 20 h
Diumenges i festius d´11 a 14 h
